dijous, 21 de desembre del 2017
Nadal 2017
L'Associació Sardanista de Sant Joan de les Abadesses, us desitja Bon Nadal i un any Nou 2018 ple de joia i llibertat.
dilluns, 27 de novembre del 2017
Dia internacional per l'eliminació de la violència envers les dones
25 de novembre dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, es va celebrar a l’església de Sant Pol, l’acta va ser presentat per la presidenta de l’Associació de Dones, Teresa Massoni, i la lectura del manifest va ser llegida per les presidentes de les següents entitats: Els Pabordes per Rosalia Buixasa, Associació sardanista per Assumpta Roura, Unió de botiguers per Raquel Tarré i Associació de Dones per Teresa Massoni.
dijous, 26 d’octubre del 2017
V Castanyada i doble audició de sardanes
V Castanyada i doble audició de sardanes, interpretades per les cobles Tres Vents i Ciutat de Girona, el diumenge 29 d'octubre, a les 4 de la tarda, al Pavelló Municipal d'Esports de Sant Joan de les Abadesses.
Programa de les sardanes:
Esplèndida tarda de castanyada en el pavelló Municipal d'Esports, gaudint de les sardanes interpretades per les cobles Tres Vents i Ciutat de Girona.
Amb molta afluència de públic.
diumenge, 24 de setembre del 2017
Comunicat 20S
Us fem arribar el comunicat que ha emès la Confederació Sardanista de
Catalunya davant els atacs que estan patint aquests darrers dies, especialment
el passat dimecres 20 de setembre, les institucions catalanes.
L’Associació Sardanista de Sant Joan de les
Abadesses, ens sumem a aquesta iniciativa amb el màxim suport.
divendres, 15 de setembre del 2017
Festa Major 2017-fotografies de les sardanes
Dissabte, 9 de setembre, sardanes interpretades per la cobla Jovenívola de Sabadell.
Clicar vídeos Font del Covilar:
 |
| Plaça Major |
Diumenge, dia 10, sardanes interpretades per les cobles Tres Vents i Flama de Farners.
 |
| Sardana de conjunt |
Dilluns, 11 de setembre, sardanes interpretades per les cobles Montgrins i Berga Jove.
 |
| Avinguda Comte Guifré |
 |
| Concert de Sant Pol |
Dimarts, 12 de setembre, sardanes interpretades per la cobla Principal d'Olot, a la plaça Pompeu Fabra, és va interpretada la sardana Pere Roca de l'autor Josep Navarro, dedicada en Pere Roca, per la seva dedicació a l'Asociació Sardanista de Sant Joan de les Abadesses.
Font del Covilar.
Clicar vídeos Font del Covilar:
Ofrena floral
Al claustre del Monestir, Ofrena Floral a la Corona del Comte Guifré, fundador del Monestir de Sant Joan de les Abadesses i de la dinastia nacional catalana.
Programa de sardanes de la festa Major 2017
Programa de sardanes de la festa Major 2017 de Sant Joan de les Abadesses
dijous, 31 d’agost del 2017
M'agradan les sardanes. És greu doctor?
Cap de bec dimarts, 29 d’agost de 2017
M'agraden les
sardanes. És greu, doctor?
Bon dia, senyor metge. Us he vingut a veure
perquè estic una mica preocupat per una cosa que m'està passant d'ençà un temps
fins ara. Deixeu-me que us situï: tot va començar ja fa uns anys, quan en Jaume
Ayats va treure el llibre "Córrer la sardana: balls, joves i conflictes". En aquell moment ja m'agradaven les sardanes, però
com a música de fons, sense donar-hi gaire importància. Sempre m'ha agradat
anar a veure els músics de la cobla, i la música de les sardanes sempre he
trobat que fa festa, i que remet a dies d'alegria i germanor, a matins
lluminosos de diumenge, o a vespres d'estiu. La lectura de l'Ayats va fer,
però, que m'adonés que darrere la sardana hi havia més teca de la que es veia a
simple vista, i els estereotips, carregats d'autoodi, van començar a caure. I
aparegué la sardana fatxenda, revolucionària, insolent...
Una lectura et porta a una altra, i un dia va venir a petar a
les meves mans un llibre brillantment desconcertant: "Una màquina d'espavilar ocells
de nit", d'en Jordi Lara. En una esplèndida road movie casolana,
Lara (escriptor i músic) presenta la seva experiència polièdrica amb la
sardana: la seva relació amb la generació anterior de músics, la seva
experiència iniciàtica en una cobla en plena adolescència, el seu viatge a la
recerca dels orígens familiars de Pep Ventura... Els humans ens relacionem
emocionalment amb el món que ens envolta i, sobretot després d'aquestes dues
lectures, la meva relació emocional amb la sardana va girar com un mitjó.
Aleshores, els bons amics de Xuriach van organitzar un taller
sobre contrapassos i sardanes. I amb en Carles Mas, en Marc Riera, l'Anna
Romaní, en Panxito, i altres musicassos i ballarins, vam anar mirant d'entendre
i de desentortolligar el confús nexe d'unió entre el contrapàs, la sardana
curta i la sardana llarga: el sentit de comptar i repartir, la figura del
capdanser, el significat de "treure el contrapàs", el punteig i el
saltat, el rest i la rotllana, el significat literal de "córrer la
sardana"... Tot prenia sentit, tot encaixava.
Paral·lelament, vaig adonar-me que la meva relació amb la
música tradicional començava a mostrar símptomes d'esgotament, de necessitat
d'un canvi de cicle. Massa anys de cercavila en cercavila, en un món
absolutament devastat per la mediocritat i la banalitat. Quin sentit té mirar
de tocar dignament i esforçadament el flabiol al carrer, si davant i darrere
sols hi tindràs ninots maldrestres, bandes de grallers desafinats, batucades
arrítmiques i un públic que només et veu com un espectacle d'animació infantil?
Quin sentit té fer pedagogia, engrescar en la cultura popular i tradicional,
posar en valor el patrimoni festiu, en un món on la conclusió sempre acaba
sent: "Sí, però feu gresca, eh? Fal·leeeeeeeeera!"?
I, aleshores, la sardana. Aquella rotllana on sempre hi ets
convidat. Aquella gent gran esforçada, que et somriu quan t'incorpores a la
dansa. Aquell ordre, aquell respecte. Un flabiolaire que fa escales i arpegis
que jo mai no sabré fer. Uns tibles que em fan pensar en les virtuoses gralles
del Penedès i el Camp de Tarragona. Unes tenores amb un so dolcíssim que res no
té a veure amb aquelles tarotes que semblen reclams d'ànec. Uns metalls
fantàstics, com de xaranga, com de fanfàrria. Tot afinat, tot a lloc. I et
poses a ballar i, de cop, t'adones que el més important, ni és la sardana, ni
és la cobla. És la relació social, el paper del ball. És la presència, la
consciència. I això, aquest tresor secret, et relliga amb l'essència de la
festa, que és comuna a tot arreu on aquest sentir de la festa s'ha preservat. I
et sents a prop dels balladors de jotes de l'Ebre o de Mallorca, amb els músics
de flauta de la Maragatería, amb els geganters de Navarra, amb els
acordionistes d'organetti de Sardenya, amb els castellers de Vilafranca... I et
sents un privilegiat.
I comences a investigar, i a llegir. Sardanes de deu, set,
cinc tirades. Sistema empordanès o selvatà. Amb quin peu començo la tirada de
llargs? I admires aquell avi que compta i reparteix. I descobreixes la
diferència entre una colla sardanista i una agrupació sardanista. I crees una
llista de sardanes a Spotify. Cada dia, aprens més coses. I a cada
aprenentatge, més t'agrada. I et descobreixes buscant, al programa de festes, quan
hi ha sardanes, per si de cas el passeig t'hi porta. I un dia t'adones que
t'agrada més la sardana Juny d'en Garreta tocada per la Principal de la Bisbal,
que no pas per la Sant Jordi. I en aquell moment t'adones que t'ha atrapat.
És greu, doctor?
divendres, 25 d’agost del 2017
VII concurs de sardanes de colles improvisades
Al passeig Comte Guifré, el dia 27 d'agost, a les 5 de la tarda, VII Concurs de colles improvisades de sardanes, amb la cobla Principal d'OLot .
Gran assistència de balladors en el VII concurs de sardanes de colles improvisades, l'audició de sardanes va ser interpretada per la cobla Principal d'Olot.
L'Associació Sardanista de Sant Joan de les Abadesses, ús dóna les gràcies per la vostra participació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)